Història

El lloc d'origen d'aquest tipus de coloms s'ha de situar al continent asiàtic, a la zona compresa entre l'Índia i l'Orient Mitjà.

Introduïts a la zona mediterrània, probablement durant els segles XVI i XVII, arran de l'intens comerç del Països Baixos amb aquelles regions asiàtiques, segurament es creuaren amb coloms de races primitives, ja existents, i varen donar origen a les actuals races de coloms dels Països Catalans.

Escriptors com Jerónimo Cortés els menciona com a coloms de vol al seu llibre Animales terrestres y volátiles (1603); A.J. Cavanilles en fa referència a la seva obra Historia natural de las palomas domésticas y especialmente de Valencia (1799); Simón de Rojas Clemente les descriu al seu Nomenclator ornitológico (1800); Salvador Castelló en parla a Colombofilia (1898 /1902) i, Wendell Mitchell Levi els dedica un capítol a les seves obres The Pigeon i Encyclopedia of Pigeon Breeds (1965), gràcies a un informe de Rafael Buch Brage.

És evident que el colom de pinta (Mallorca), el colom d'esbart (Menorca) i el colom de vol català (Catalunya) tenen un origen comú. La similitud de molts de patrons, les seves coloracions, la coincidència de les denominacions i la forma de vol en donen constància.

El colom de pinta, històricament, s'ha criat amb dues finalitats ben diferents: la primera com a colom de vol en esbart i la segona per aconseguir una perfecció de color en les moltíssimes varietats que té aquesta raça.

L'esbart d'aquesta casta de colom descriu unes òrbites quasi el·líptiques, molt ràpides i amb un pla inclinat a la terra, sense allunyar-se gaire del colomer.

El colomista per tal que l'esbart no volti sempre en el mateix sentit agita una banderola per trencar la monotonia i canviï el sentit de l'òrbita.

Aquesta pràctica, que va aconseguir el seu màxim esplendor a final del segle XIX i principi del segle XX, avui en dia està pràcticament extingida per diverses circumstàncies: la gerra civil, legislacions en contra de tinença d'aviram a Ciutat, i també al canvi de gust del colomista. Avui en dia i des de fa ja molts anys el Colom de pinta es criat exclusivament per les seves coloracions.

L'associació ADIB en va redactar l'estàndard, i l'any 1994 va ser aprovat per l'Organisme Europeu d'Avicultura i Cunicultura. Des de llavors, es presenten exemplars a les diferents exposicions d'avicultura, tant estatals com internacionals.

La gran quantitat de coloracions que presenta el colom de pinta dificulta la conservació de la raça, que es troba en mans de pocs colomistes que treballen per mantenir i/o recuperar les diferents varietats. El nombre actual de coloms de pinta és, aproximadament, de 600 exemplars.